Buscava una foto perquè ajudara un poc al que volia dir, però com sempre, no té res a vore. Supose que cap dissenyador de periòdic, web, etc. em contractaria... cap. Però, en quin cap cap el que cap en el meu cap?? (així era nu??)
Volia dir que ja mire al cel. Que l'altre dia em vaig adonar que feia temps que no el mirava, que no mirava les formes dels núvols, els canvis de color de la lluna (super preciosa el diumenge al vespre, per cert), el blau intens de cel ras d'hivern, el sol sec que indica pluja, coses així. Fins ara l'emprava más bien de rellotge: "ah... ja és de nit, seran les 7" , "ah... ja és de dia, m'he d'alçar", "ah... plou, caguen l'hostia... no duc paraigües", etc. I clar, és que ara tinc el pensament desemboirat, desnuvolat, clar com el clar dia de tardor que avança l'hivern. I això és bo i roin... perquè les tempestes sempre deixen rastre, i quan tens un bon dia solejat, recordes com de mal ho vas passar aquells dies grissos... però bé, el dia bo eclipsa el roïn, i pots girar-te de cul al sol si et molesta i fer un passatemps :-)
I clar, ara me molesta el desordre de la república independiente de mi casa, gastar pasta com una posesa de manera ajena a mi, el costipat que habita el despatx entre els germens de Keren i meus, anar dopada de frenadol i semblar una yonki en l'eoi (in english please...), no tindre bolis rojos en la taula del curro pq mels manguen, tindre mil post-its rodejant l'ordinador en coses d'abans d'estiu post(it)-posades, els mil papereos necessaris en aquesta universitat fins per anar al WC (i anar a rectorat tantes voltes al dia com al WC...), tindre el monyo com una fregona i fer-me mandra fins buscar el número pa agafar torn, el tatuatge sense fer, el paraxocs del cotxe un poc solt des de fa un mes... i en general, eixos nuvolets que sempre estan ahí, però també sols els veig ara. Però me quede en els blancs, en forma de cares amb nassos grans i orelles posades en llocs super estranys.
Hui no aniré a spinning. Crec que no anar es va a convertir en un premi que me done... dioz mio... com les frivolitats eixes mini-salades de mercachona... però esque estic cansà, cansà, cansà... i no he fet ni la meitat que dies anteriors.
En realitat, crec q me viciaré un rato a un joc de boles que he descobert en la PDA vella que m'ha passat mon pare (fa 2 mesos, però no tenia temps de llegir instruccions, claroestá), que és super viciós viciossssísssim, equiparable als quicos mr.corn o a les anous de macadàmia, i només pares quan els ulls ja et ploren (a part també és pel costipat). Per cert, crec que també berenaré que només parle de menjar!
Res més hui, vaig a mirar un rato el cel, a vore si veig la enorme lluna del diumenge, primer taronja-clemennules, després groc-llima i per últim blanca-jo. "Ah la luna la luna, The night that we fell under the spell of the moon"
Per cert, a la foto crec q som Bibi, Patri i jo (l'estruç) segur, l'altra no sé si és Nel o Winnie. Va ser la nit q em vaig penjar coses del piercing, que el gat de winnie volia matar a algú (a qui fora), que menjarem creppes! ... necessite una noche como la de aquel dia... Ahí es na, i ahí lo dejo...
